El dilema

Si sé que Kafka y Faulkner son buenos, voy a leerlos
primero, y cuando lea todo la bueno que se ha hecho, empezaré a leer lo que se
hace hoy.

Unai Elorriaga

L’afirmació de l’escriptor basc Unai Elorriaga permet plantejar una
realitat a hores d’ara innegable. El volum de textos literaris augmenta any
rere any, i el lector es veu obligat a escollir entre la seguretat d’una
lectura de qualitat contrastada gràcies al pas del temps o entre el que és nou,
i per tant, arriscat i inabastable.

Només cal fixar-se en l’aparador d’una llibreria per observar-ne les
novetats constants. Qualsevol lector, per àvid que sigui, és incapaç
d’absorvir-les. Evidentment, la crítica, el llibreter de capçalera o el boca
orella són agents fiables, però insuficients per donar a conèixer la gran
quantitat de textos que cada setmana surten al mercat.

El lector ideal que vol arriscar-se es troba orfe davant la literatura
actual, perquè a les novetats literàries cal afegir-hi les pàgines web en les
quals escriptors de tots els gèneres publiquen els seus textos i els blocs
personals. La tria, doncs, és difícil i l’error possible. Les contraportades,
la publicitat exagerada o els premis literaris afavoreixen, a vegades, la
construcció d’un horitzó d’expectatives que després d’algunes pàgines llegides
pot convertir-se només en fum, perquè que un determinat text s’hagi decidit
publicar no és garantia de res. 

El lector ideal que és del mateix parer que Elorriaga adopta una actitud
comparable a la de qui per vacances torna a casa abans del 31 d’agost, per
evitar l’operació retorn: els riscos són mínims i les possibilitats de
contratemps poc provables. Saber que el que es llegirà no pot decebre, sens
dubte, tranquil·litza. El problema, però, és que tot i que la coneguda com a literatura
universal està plena de textos que mereixen ser llegits, s’hauria d’esperar que
en la literatura actual també hi hagi algun d’aquests textos que continuaran
sent reeditats i no precisament per convertir-se en best-sellers el 23 d’abril o estar a la llista dels deu llibres més
venuts.

El dilema és complicat: ser prudent o ser valent. El lector es troba
davant d’una infinitat de llibres antics, clàssics, eterns i moderns, i ha de
decidir quina d’aquestes dues actituds escull. Si és prudent llegirà Kafka i
Faulkner, si és valent llegirà òperes primes i traduccions d’autors poc coneguts.
De totes maneres, esculli l’opció que esculli, no serà ni millor ni pitjor lector,
perquè l’única diferència indiscutible entre un lector prudent i un lector
valent és el plaer de la descoberta.

Article de la Mònica Batet aparegut a la revista bvalls de lletres.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: El dilema

  1. morenita diu:

    No estic gens d’acord amb el teu plantejament. Ni una ressenya breu ni un estudi prolix sobre una obra literària substitueixen la descoberta d’aquesta obra a través de la lectura de l’original. L’Unai també s’equivoca en dir “sé que…” si no els ha llegit mai encara: confia en que són bons perquè persones en les que ell confia, de paraula o per escrit, així li ho han assegurat.

    La vida és curta i l’art és llarga: potser per això és la mar d’enraonat començar pels clàssics, encara que sigui per, en escriure, no repetir llocs comuns amb menys gràcia que com ho van fer ells.

Els comentaris estan tancats.