El misteri de la gènesi

Darrere d’una història sempre se n’amaga una altra. Qualsevol
relat de ficció es va construint gràcies a una història vertadera que a vegades
pot ser més interessant que la que arriba als ulls del lector.

El lector ideal ha de sentir la necessitat, o millor dit, l’obligació
d’investigar per què el text que té davant, és aquell i no un altre. La gènesi
creativa, però, és un misteri en la majoria dels casos i poques vegades es
poden arribar a conèixer les circumstàncies reals que han envoltat el procés
creatiu d’una obra.

Quan el 5 de gener de 1966 l’escriptor nord-americà Truman
Capote es compromet amb l’editorial Random House a entregar dos anys més tard una
novel·la que amb el nom de Pregàries
ateses
constituirà un retrat punyent de la societat decadent del seu temps,
s’inicia paral·lelament una història real de misteris encara no resolts.

L’any 1966 és un any clau en la vida professional de Capote perquè
publica A Sang Freda i obté el renom
mediàtic i literari suficient per convertir-se en amic i confident de la beautiful people americana. La seva
popularitat incipient i la necessitat de descansar un temps després d’A sang freda, obligaran a modificar el
contracte de Pregàries ateses i a
prorrogar la data d’entrega inicial durant gairebé dues dècades. L’última
modificació es farà l’any 1980 i el termini fixat serà el primer dia de març de
1981, l’acompte arribarà fins a un milió de dòlars, que només es pagaran si
Capote entrega l’obra; però l’escriptor mor el 1980 i l’únic que es publica
pòstumament són tres capítols dispersos d’aquesta novel·la, publicats anys
abans a la revista Esquire.

Mentre Capote va escrivint o diu que escriu Pregàries ateses es construeix no només
un relat fictici, sinó també un història real que justifica la suposada redacció
inacabada de la que havia de ser la seva gran novel·la. La importància de la
gènesi de Pregàries ateses és evident,
perquè durant anys l’escriptor assegura, a amics i periodistes, que ja té
l’obra pràcticament enllestida, mentre jura i perjura el seu editor -Joseph M.
Fox- que el proper dilluns li farà arribar un nou capítol, però aquest dilluns
mai arriba.

Les teories sobre si Truman Capote era o no era un mentider
són, com sempre, diverses. Una primera teoria –la més inversemblant de totes–
afirma que efectivament existeix un original amagat en algun lloc d’ Estats
Units. La segona teoria creu que a partir de 1976 l’escriptor no treballa més
en aquesta novel·la, potser a causa de la polèmica suscitada pels tres capítols
publicats entre 1975 i 1976 a
Esquire. I l’última teoria, basant-se
amb el que Capote afirma al recull de narracions Música per a Camaleons (1980), sosté que sí que existien més
capítols, però que el mateix escriptor els va destruir espantat per la reacció
que havien generat en la societat americana els primers.

El millor de la història real de Pregàries ateses no és la capacitat de mentir bé del seu
protagonista, sinó l’evidència que mai se’n podrà escriure el final perquè l’única
persona capaç de fer-ho ja és morta.

El lector ideal ha d’anar més enllà del text. Darrere d’un
relat o d’una novel·la sempre hi ha més que paraules. La lectura de ficció serà
més profitosa si se’n descobreix no només l’embrió que la genera, sinó també
les realitats que la mantenen.

Article de la Mònica Batet aparegut a la revista bvalls de lletres.

 

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: El misteri de la gènesi

Els comentaris estan tancats.