Entrevista a l’Enderrock (I)


Filòloga i escriptora. Té 30 anys. Va néixer al Pont d’Armentera
(l’alta camp). S’ha donat a conèixer a l’escena literària amb el premi
Just M. Casero, que s’atorga a nous talents de les lletres, amb la
novel·la L’habitació grisa (Edicions 62).


—Tristesa, desolació, gelosia… Com et quedes després d’haver escrit una novel·la com L’habitació grisa?

—Descansada. És una novel·la que feia molt de temps que havia
començat a escriure. Tenia clar l’argument, però em faltava perfilar el
llenguatge i certs detalls per lligar la història. Per orgull vaig
pensar que si podia escriure contes també podia escriure una novel·la.


—Quin va ser el principal obstacle?

—L’estructura ja la tenia clara, volia que tingués dues parts. I
també volia que el llenguatge es pogués llegir en veu alta, és a dir,
que no fos ni pesat ni recarregat i que tingués ritme. Per escriure he
hagut de llegir molt en veu alta, perquè la frase tingués ritme. Aquest
mètode el feien servir Virginia Wolf i Truman Capote.

—Què creus que necessita una potencial escriptora per convertir-se en una jove promesa?

—Primer de tot, tenir sort. La sort és un factor molt important, perquè
pot ser que escriguis molt bé però que et presentis a un concurs i
aquell any hi hagi algú que escriu més bé que tu. Em penso que era
Maquiavel que deia que un cinquanta per cent el poses tu i l’altre
cinquanta per cent el posa la sort. Això sí, com en qualsevol ofici,
com més treballes més bé ho fas.


—Tens en compte el públic quan descrius?

—En principi escric el que vull escriure. El lector és lliure per
llegir-me o no. Si un text no t’agrada, ho deixes. Hi ha moltes coses
per llegir.
[…]

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 comentaris a l'entrada: Entrevista a l’Enderrock (I)

Els comentaris estan tancats.