«Em va agradar la idea del llibreter apassionat per la literatura» (i II)

[…]—No hi ha un component d’esclavatge,
d’empobriment, d’aquesta família, per la dependència de la tradició familiar?

—Sí, és clar. No
veuen més enllà de la llibreria. I per això la
filla gran pateix un conflicte, perquè no s’hi vol estar i s’hi ha
d’estar, a diferència dels homes, que estan encantats de ser-hi.

—La novel·la es podria definir com la crònica
d’una asfíxia familiar?

—Sí. D’una
asfíxia. Cap al final sí, evidentment. A la segona part. Perquè a la primera
descric una visió idíl·lica de la llibreria, amb actes culturals i
presentacions, i és a la segona part quan comencen a anar tots malament, però
més que per la llibreria, pels personatges, perquè la llibreria continua
funcionant bé.

—Veig que hi introduïu discussions literàries en
les converses familiars. Com a part de la trama o perquè volíeu que la novel·la
fos també una novel·la d’idees?

—Per les dues
coses.

—La contracoberta diu que heu begut de Mercè
Rodoreda. Què li heu pres?

—No ho sé. És un
dels autors de qui m’agrada el ritme narratiu de la frase. Perquè pot ser
llegida en veu alta, i penso que això és molt important. I em vaig fixar en
això.

—Observo que combineu la frase perfilada
estilísticament amb la frase neutra, informativa, sense cap estil marcat. En
sou conscient?

—Sí, és clar. Amb
el temps m’agradaria tendir al primer tipus de frase. Suposo que amb el temps
ho podré aconseguir.

—Des de les primeres línies feu aparèixer diversos
personatges, amb una mare morta entremig. I el lector ha de fer l’esforç mental
de saber quina relació tenen entre elles. Ja volíeu que el lector fes aquesta
immersió, en comptes d’anar a poc a poc, donant sempre la mà al lector?

—Sí, volia això.
També sé el risc que corria. Un dels dos lectors de la meva confiança ja em va
dir que donava massa informació al primer capítol abans de començar amb el
relat cronològic. Hi ha un lector que llegirà el primer capítol i es
desmotivarà completament. Està clar que el risc hi és.


Entrevista
realitzada per Lluís Bonada

El Temps, núm. 1147, 6 de juny de 2006

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: «Em va agradar la idea del llibreter apassionat per la literatura» (i II)

  1. Genf20 HGH diu:

    Un suplemento de la buena salud es GenF20 que ayuda a verse y sentirse más joven de manera natural.

    There are no side effects and it works by harnessing the body’s natural healing powers. So get GenF20 today.

Els comentaris estan tancats.