Entrevista a l’Enderrock (i III)

[…]—Parles molt d’incomunicació i de relacions familiars complexes. És una història que reflecteix la societat actual?
—Penso que hi ha molta incomunicació, que a les persones ens costa dir el que volem dir. En el fons em volia basar més en la psicologia dels personatges que en accions concretes.
—Quin percentatge hi ha d’imaginació i de realitat?
—Situo l’obra a Tarragona però no copio res meu en els personatges. Ni sóc orfe ni tinc germanes. L’única cosa que és que vaig fer coincidir l’edat d’una de les protagonistes amb la meva per controlar el temps de la narració.
—Però t’identifiques amb algun tret dels teus personatges?
—Penso que certa gent de la meva generació té una feina que no li agrada, i que n’hi ha molta que vol plegar però no n’és capaç. No és que em passi a mi, a veure si els del Servei Lingüístic es pensaran que vull marxar! Però a molta gent les rutines no li agraden i no fa res per canviar-les.
—Parlant de canviar, la teva novel·la tenia un altre títol…
Originalment es deia El ventre de la balena, com a símbol de la llibreria i perquè hi ha una il·lustració de Pere Calders. Vaig fer un lligam amb tot plegat, però el dia del premi em van explicar que el Javier Cercas tenia una obra amb el mateix nom. També en teníem d’altres com Olor de guix o Tres quarts de set.
—I després de L’habitació grisa què tens ganes de fer?
Sempre he escrit contes, i en continuo escrivint, i quan en tingui un bon gruix potser farem algun recull. Ara prefereixo no fer cap novel·a, perquè necessito estar un temps sense pensar un argument llarg i complex.

 

Text: Miquel Pellicer
Foto: Juan Miguel Morales
Enderrock, núm. 127, maig del 2006

 

 

 

 

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Entrevista a l’Enderrock (i III)

Els comentaris estan tancats.