Entrevista a l’Enderrock (II)

[…]—Una noia de Tarragona guanya un premi a Girona, de promoció per Barcelona… una història amb moltes voltes?

—Quan em vaig presentar no vaig pensar en les conseqüències. En el fons
el que volia era publicar, perquè a diferència d’un músic, que quan
toca té la complicitat del públic, quan escrius, allò que tens a casa
no té la recepció de ningú. Quan agafes el text i el publiques, a
partir d’aquell punt reps la resposta del públic, tant si és bona com
si és dolenta.

—S’insisteix molt que la teva obra té influències de Mercè Rodoreda i
de Montserrat Roig. Creus que això pot representar un llast en el
futur?

—Pel que fa a Montserrat Roig em passa una mica com a Quim Monzó,
que quan començava li van dir que tenia influències de Pere Calders, i
ell no se l’havia llegit mai. He llegit poca cosa de Montserrat Roig.
Em sento més identificada amb Rodoreda perquè sap controlar el ritme,
però ella parla sovint de relacions sentimentals fracassades que sempre
tenen com a conseqüència la destrucció de la dona. Llegint novel·les de
Mercè Rodoreda tens la sensació que l’amor és destrucció. Penso que una
dona pot ser feliç tenint o no relacions sentimentals. Si li va
malament una relació no per això s’acaba el món.

—Més enllà d’aquests trets, quines són les teves influències?

—Em preocupa molt el ritme narratiu, i per això em fixo en autors com
Julio Cortázar, Dino Buzzati o Truman Capote. Aquest últim deia que
feia literatura de la realitat, buscava l’oralitat de la frase. A mi
m’agradaria poder escriure com ells i tenir aquesta seguretat en el
ritme.


—On encabiries la teva novel·la?

—D’entrada no crec que sigui una novel·la feminista per res. És una
novel·la de la realitat, que potser en alguns moments fa servir
realisme màgic, però penso que és una obra de coses quotidianes. […]

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Entrevista a l’Enderrock (II)

Els comentaris estan tancats.