«Llegeixo el que voldria escriure i escric el que m’agrada llegir»

Mònica Batet, guanyadora de l’últim Premi Casero amb L’habitació grisa,
continua fent promoció de la novel·la a pesar del boicot que una
setantena de llibreries de Catalunya mantenen contra la seva editorial,
Empúries, pel conflicte obert amb la cooperativa Abacus arran dels
descomptes que aplica a l’últim títol de la sèrie Harry Potter
per igualar el preu amb l’edició castellana, més barata. No ha pogut
presentar el llibre ni a Reus, la ciutat on viu, encara que ja tenia la
data emparaulada d’abans que esclatés la polèmica. «D’un dia a l’altre
—explica— el meu llibre, i tots els altres d’Empúries, va desaparèixer
de l’aparador de la llibreria Galatea», la més important de la ciutat.
Ahir, de visita a Girona i Figueres, Batet defensava L’habitació grisa
indiferent a les disputes. Lectora fervent de Julio Cortázar, Truman
Capote i Dino Buzzati, es declarava obsessivament perfeccionista en el
procés d’escriptura, fins al punt, com Oscar Wilde, de meditar
llargament sobre l’estructura d’un paràgraf que acaba decidint
d’eliminar. «Llegeixo el que m’hauria agradat escriure i escric el que
m’agrada llegir», afirma per explicar la cura extraordinària que dedica
a la forma. Al capdavall, conclou, «fas literatura quan amb les
paraules busques alguna cosa més que explicar una història».

Article d’Eva Vàzquez aparegut al Punt el 31 de març.

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.