Una llibreria «ideal»

S’ha acabat titulant L’habitació grisa, però podria haver-se conegut per Pluja, Les botes d’aigua o, preferentment, Tres quarts de set, segons Josep M. Fonalleras, que va dedicar bona part de la seva intervenció com a presentador del llibre a desentranyar els elements simbòlics que concorren en una història on, efectivament, la pluja, el poder evocador dels objectes i el pas del temps tracen «el riu subterrani» de la trama. Per l’escriptor gironí, que en la pròxima edició del Casero substituirà Miquel Pairolí en el jurat, L’habitació grisa és «una novel·la trista i desoladora, la crònica d’una família en descomposició», i va destacar de Batet la seva capacitat per crear una atmosfera i una consciència del pas del temps amb la confrontació entre el món «càlid, còmode i també inútil, perquè és immune a la vida», de la llibreria que regenten els personatges, una llibreria «ideal», segons l’autora, aixecada sobre la seva pròpia passió per la literatura modernista, i el món exterior, «fred, inhòspit, plujós», el que desencadena el drama. Igual de metòdic i fins «obsessiu» és el treball que aquesta filòloga d’El Pont ha fet amb els elements temporals, que Fonalleras va comparar amb Ordet, de Dreyer, i va elogiar per la seva eficàcia narrativa, en especial a través del personatge que col·lecciona rellotges aturats a l’hora d’una mort i per al qual Batet va admetre haver-se inspirat en la tradició turca d’assenyalar les cinc de la tarda, l’hora que va morir Ataturk.

Article d’Eva Vàzquez d’avui extret de El Punt.

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.