Trama ambiciosa

Sorprèn trobar punts de contacte amb la tradició en una primera novel·la. Potser perquè cada cop és més freqüent llegir iniciacions mancades de referències literàries, com si el passat no només fos innecessari sinó refutable. Res, però, més lògic que descobrir la petjada dels seus mestres, de les seves lectures, en un escriptor o escriptora que comença.

Aquest sembla ser el cas de Mònica Batet (el Pont d’Armentera, 1976) i de la seva primera novel·la, L’habitació grisa, que ve avalada pel premi Just M. Casero, un dels pocs que deixen de banda les lleis del mercat literari i es concentren en el descobriment de nous autors.

Mònica Batet pren com a referència indiscutible la narrativa de Mercè Rodoreda, tot i que pel tractament dels temes podria estar més a prop d’una autora com Montserrat Roig, més moderna a l’hora d’establir una consciència moral.

De la Rodoreda, doncs, agafa la complexitat de la trama, que gira al voltant de tres generacions d’una família de llibreters. Les insatisfaccions personals, una visió del món literari potser massa entusiasta per als temps que corren, i el símbol de l’habitació grisa com a únic indret on les dones de la història poden conjugar els seus somnis, són alguns dels eixos que s’hi fan servir.

Però una escriptura més que correcta, i per tant una lectura àgil i engrescadora, no sembla l’única arma necessària per conduir una trama tan ambiciosa.

Batet encerta en el plantejament, en la descripció dels personatges, però tot plegat ens acaba semblant una mica escàs. És possible que L’habitació grisa tingués més volada si l’autora hagués dedicat més temps als canals interiors que relacionen les històries; si el treball, lloable, a l’hora de polir el llenguatge no ens donés la impressió d’influir negativament en el progrés de la trama.

Al capdavall trobem que un dels millors intents dels últims anys per construir una novel·la ha esdevingut imperfecte. Però això no hauria d’aturar l’autora que, si aprofundeix una mica més aquest camí, pot donar obres notables a la narrativa catalana.

Article de Xulio Ricardo Trigo extret de l’Avui amb data de 8 de març.

El violinista celest, bloc de Xulio Ricardo Trigo.

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.