A tres quarts de set

Ala novel·la que ahir va guanyar el premi Just Manuel Casero, de Girona, El ventre de la balena, hi ha un personatge que passa els últims anys de la vida dominat per l’obsessió d’aplegar rellotges. Omple casa seva de rellotges de tota mena, tots aturats a tres quarts de set de la tarda, un detall que té relació amb un esdeveniment previ. A la fi, viu envoltat de rellotges, per sobre dels mobles, per terra, pertot arreu. Quan mor, llegint La insuportable lleugeresa del ser, les seves filles endrecen la casa i hi troben més de mil tres-cents rellotges aturats a tres quarts de set. Els diaris de diumenge remarcaven que va ser justament en aquesta hora el moment històric en què el papa Ratzinger va pronunciar, dissabte, les primeres paraules en català del seu pontificat. Va succeir a Roma, a la basílica de sant Pere, en la cerimònia de beatificació de set capellans de la diòcesi d’Urgell i d’una monja mallorquina afusellats en la revolució de 1936. A tres quarts de set de la tarda el papa Ratzinger va dir: «Que ells intercedeixin per la diòcesi d’Urgell i les altres diòcesis espanyoles, per les vocacions sacerdotals i religioses i pel creixement de tots els fidels en les virtuts cristianes.» Als catalans, els qui no ens volen gaire bé ens titllen de ser eixuts. Però això no és cert. Entre nosaltres més aviat predomina el tipus emotiu i sentimental, de llàgrima fàcil però reprimida. Les emocions ens brollen però procurem contenir-les i dissimular-les. La llengua és una de les fonts emocionals nostrades. Quan sentim parlar en català el president d’Andorra a l’ONU ens commovem com si sentíssim refilar un rossinyol. Si Joan Pau II hagués fet més ús de la llengua catalana que no va fer, hauria estat més apreciat en aquest racó de món. Benet XVI ha dit una frase en català als primers mesos del seu pontificat. Una frase. Trobem el fet tan excepcional que fins i tot en precisem l’hora exacta. Ara bé, potser no cal que fem com el personatge de la novel·la i aturem tots els rellotges a tres quarts de set.

Article de Miquel Pairolí de l’1 de novembre de 2005, extret de la pàgina web següent: http://www.vilaweb.com/www/elpunt/noticia?p_idcmp=1594420

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.